© 2018 Armana Marsihés

SEGUÈNCI 3 - LA GÀRDI :

UN SANTUÀRI DESPUEI VUE SIÈCLE

En 1214, l'abat dóu mounastèri beneditin de Sant-Vitour councediguè "la coulino signourejant soun mounastèri e que li disien la Gàrdi" à-n-un nouma "Magister P.", que n'en sabèn pas mai sus soun identita. Aquito li bastiguè uno glèiso, un oustau, un jardin pèr li foueire la vigno souto la dependènci de l'abadié. Un evenimen foundadou qu'aquesto capello dei moudèsto li dounè à la couelo de la Gàrdi, pèr sèmpre, sa voucacien esperitualo.

LISTO CROUNOULOUGICO

1214 - Uno capello fuguè dreissado sus la couelo pèr un nouma "Magister P."

1256 - La capello fuguè facho priéurat ajouta pèr l'abadié de Sant-Vitour.

Av. 1348 - Un "lumenàri" fuguè coustituï, es-à-dire uno counfrarié de fidèu carga d'entreteni lou santuàri e d'ourganisa lei ceremounié.

1477 - La capello fuguè regrandido.

1524 - Francés 1é decidè de fa basti doui fouart à Marsiho : lou Castèu d'I e lou fouart de La Gàrdi.

1661 - Uno estatuo d'argènt fuguè dreissado dins la capello.

1701 - Lou proujèt de Vauban de basti uno ciéutadello grandarasso sus la couelo si faguè pas.

1793 - La capello fuguè barrado au culte. Tout lou moubilié passè pèr uei e faguèron foundre l'estatuo.

1795 - Un encian marin que respoundié au noum d'Escaramagne prenguè la capello en arrendamen. Lou culte reprenguè mai, d'un biais priva.

1807 - Lou culte reprenguè mai pèr lou publi. La Vièrgi dóu bouquet fuguè dreissado.

1837 - La Vièrgi à l'Enfant d'argènt facho pèr l'escultour Chanuel, fuguè aubourado dins la capello.

1845 - Un bourdoun de mai de 8 touno fuguè basti sus la capeleto.

1852 - Lou Menistre de la Guerro autourisè de faire un nouvèu santuàri dedins lou fouart.

1853 - Lou 11 de setèmbre, la proumiero pèiro de la baselico de vuei fuguè pauvado.

1855 - Faguèron toumba l'enciano capello e bastiguèron uno capello de relàmbi.

1861 - Lou 9 de desèmbre, si celebrè pèr lou proumié còup l'éucarestié dins la croueto.

1864 - Lou 4 de jun, lou nouvèu santuàri fuguè counsacra.

1870 - L'estatuo mounumentalo de l'artisto Lequesne fuguè dreissado sus lou clouchié.

1879 - Lou papo Leoun XIII baiè au santuàri soun titre ounourifi de baselico.

1931 - Si faguè lou courounamen de l'estatuo de Nouesto-Damo de la Gàrdi.

1934 - Lou fouart fuguè desmilitarisa.

1936 - Lou bastimen dei religiouso fuguè fa.

1939-1941 - Lou gouvèr permeteguè d'escambia la cimo de la couelo (prouprieta militàri) contro un oustau en vilo.

1944 - Lou 25 d'avoust, si debanèron lei coumbat pèr la Liberacien de la couelo e de la baselico.

1950-1956 - Leis oustau pèr l'acuiènci fuguèron basti.

2001-2008 - Lou defouero emai lou dedins de la baselico fuguèron restaura.

2014 - Si debanè la fèsto dóu 8èime centenàri.

SEGUÈNCI 1

EN ROUMAVÀGI

SEGUÈNCI 2

LA GÀRDI, UNO VIGÌO

SEGUÈNCI 3

LA GÀRDI : UN SANTUÀRI DESPUEI VUE SIÈCLE

SEGUÈNCI 4

UNO GÀRDI MILITÀRI, QUATRE SIÈCLE DE TÈMS

SEGUÈNCI 5

À LA GÀRDI DE MARÌO

SEGUÈNCI 6

À LA GLÒRI DE MARÌO, LOU SANTUÀRI DÓU SIÈCLE XIX

SEGUÈNCI 7

DINS LEI PIADO DE MARÌO, UN POPLE EN PREGUIERO

Please reload