© 2018 Armana Marsihés

SEGUÈNCI 4 - UNO GÀRDI MILITÀRI,

QUATRE SIÈCLE DE TÈMS

Un còup passa lou sèti de Marsiho pèr Carle-Quint en 1524, pèr miés assegura la defènso de la vilo, Francés 1é decidè de basti doui fouart, l'un sus l'isclo d'I – lou castèu d'I – e l'autre sus la couelo de la Gàrdi. E acò si poudié pas faire sènso englouba dins sa cencho la capello qu'èro sus lou site despuei 1214. De nouta qu'en tèms de pas, restavo duberto ei fidèu bouonodi lou pouont-levadis que lei sourdat beissavon. Acò fin qu'en 1941, annado que lou fouart abandouna fuguè baia au dioucèsi contro un oustau en vilo. Quatre siècle de tèms, Egliso e Armado visquèron ensinto sus la couelo, ço qu'a pas soun parié.

1944 - Liberacien de la ciéuta, Nouesto-Damo-de-la-Gàrdi deliéurado

Dóu tèms dei coumbat de la Liberacien de Marsiho, lou 25 d'avoust de 1944, souto lou coumandamen dóu Generau J. de Goislard de Monsabert, lei càrri de la 1o divisien blindado assautèron la couelo. Lou càrri Jano d'Arc recebè uno aubuso tirado de Nouesto-Damo-de-la-Gàrdi pèr leis Alemand que l'èron retrancha dedins e trei de seis óucupant li periguèron carbounisa. Lou 7e regimen de tiraiaire argerin, mena pèr lei resistènt, seguiguè lei draiòu e leis escalié fin qu'à la cimo de la couelo. La garnisoun alemando si rendeguè. A 4:30 dóu tantost, lou drapèu francés floutè sus lou clouchié de la baselico. Lei 26 e 27 d'avoust, lei pousicien que leis Alemand tenien enca, tirèron sus Nouesto-Damo-de-la-Gàrdi. D'aquélei batèsto, sei paret n'an garda la marco.

SEGUÈNCI 1

EN ROUMAVÀGI

SEGUÈNCI 2

LA GÀRDI, UNO VIGÌO

SEGUÈNCI 3

LA GÀRDI : UN SANTUÀRI DESPUEI VUE SIÈCLE

SEGUÈNCI 4

UNO GÀRDI MILITÀRI, QUATRE SIÈCLE DE TÈMS

SEGUÈNCI 5

À LA GÀRDI DE MARÌO

SEGUÈNCI 6

À LA GLÒRI DE MARÌO, LOU SANTUÀRI DÓU SIÈCLE XIX

SEGUÈNCI 7

DINS LEI PIADO DE MARÌO, UN POPLE EN PREGUIERO

Please reload