© 2018 Armana Marsihés

SEGUÈNCI 6 - À LA GLÒRI DE MARÌO,

LOU SANTUÀRI DÓU SIÈCLE XIX

Sus la couelo de la Gàrdi, l'umblo capello deis óurigino leissè sa plaço au santuàri alarga de vuei : uno remudo que va de bano em'aquelo de Marsiho au mitan dóu siècle XIX. E se lou proujèt faguè l'empèri, acò s'aprene à la sentido pastouralo d'un evesque que l'Egliso lou recounouiguè coumo un sant emai au talent d'un architèite qu'a pas soun parié. Acò s'aprene foueço tambèn ei dounadou generous, ilustre vo anounime, umble vo fourtuna. L'edifìci dins soun toutun dis la glòri de Marìo "rèino dóu cèu" que l'estatuo d'argènt fuguè courounado en 1931, dins de ceremounié ufanoue.

1 - Lei dounadou

Dins la segoundo mita dóu siècle XIX, quand lou port de Marsiho e soun endustrìo èron à soun trelus, foueço dounadou vengu de toui lei classo de la soucieta ajudèron pèr edifica lou santuàri de Nouesto-Damo-de-la-Gàrdi que counouissèn vuei e que venguè alor l'emblèmo de la ciéuta. Si capitè lou mume envanc generous pèr restaura l'edifìci dins soun toutun en 2000-2008.

 

2 - Lei bastissèire

Eugèni de Mazenod, evesque de Marsiho de 1837 à 1861, dounè l'empencho proumiero à la recoustrucien dóu santuàri, que la grosso obro fuguè facho entre 1853 e 1870. Un joueine architèite, Enri-Jaque Espérandieu, l'estingancè dins l'estile roumanou-bizantin, marco simboulico de l'unien dóu Pounènt e dóu Levant, que si retrobo à la nouvello catedralo coustruïto alor pèr Leoun Vaudoyer, que n'en es lou rapresentant. Lou clouchié-tourre fuguè encourouna pèr uno vièrgi espetacloue auto de 9,70 mètre, touto de coueire daura à la fueio, facho pèr galvanouplastìo, uno teinico amagestrado pèr l'oustau Christofle sus d'un moudèle d'Eugèni Lequesne. Dedins la baselico, lou decor ufanous de mousaïco fuguè acaba après que mouriguè Espérandieu, en 1874, pèr Enri Revoil, architèite, que fuguè tambèn l'autour dóu grand autar. Fuguè fa pèr l'ataié venician de Francesco Mora de 1886 à 1892.

3 - La coustrucien

En 1853, à la cimo de la couelo que signourejo Port-Vièi, coumencè de si dreissa uno nouvello capello dedicado à la Vièrgi. Enjusqu’aquito, lou fouart de Francés 1é encourounavo soulet la couelo. Venguè desenant qu’un socle simple pèr aquelo capeleto que fuguè aubourado, d’un biais canouni, en 1879 coumo baselico. Emai sieguèsse pas tant grosso, soun proufiéu n’en venguè pamens lou signau universau de Marsiho. Fuguè pas d’estile gouti, coumo èro vougu à la debuto. Verai, Enri Espérandieu, que fuguè un architèite que sa sensibleta èro ecleitico, prepauvè un proujèt que s’ispiravo de l’architeituro roumano. Lou plan coumo lou voulume èron aquélei d’un edifìci simple que simple em' uno nau emai uno absido unico que lou couar èro alusenti pèr uno tourre lanterno. Au contro, la tourre-clouchié, que signourejo lou porge de l’intrado, fuguè subre-mountado d’uno estatuo espetacloue de la Vièrgi, que vuei es la bello provo de la fe coumo dei mouien teini, dóu siècle XIX. En faciado, mai tambèn pèr l’ournamen dóu dedins, toui leis art de la poulicroumié, bèn ounoura demié leis architèite dóu mitan dóu siècle XIX, li tènon sa bello plaço generoue.

4- 1879 : N-D-de-la-Gàrdi proumougudo baselico minouro​

Lou paro-soulèu vo oumbellino dei coulour roujo e jauno (enciànei coulour pountificalo que pouerton enca lei Souïsse dóu Vatican) e lou tintinnabule (campaneto sus un pourtadou) que fan vèire que lou santuàri fuguè fa baselico minouro en 1879 pèr Leoun XIII. S’agis d’un titre ounourifi atribuï pèr lei papo à de glèiso, que soun en generau de lue de roumavàgi (lei baselico majouro soun à Roumo). Marsiho comto tres àutrei baselico minouro : la catedralo Santo-Marìo majouro (dóu prouvençau la Majouro) despuei 1896, l’enciano abadialo Sant-Vitour despuei 1934 e lou Couar-Sacra dóu Pradò despuei 1997.

5 - Uno ceremounié qu’aguè pas soun parié : lou courounamen dóu 21 de jun 1931

Dins la segoundo mita dóu siècle XIX, lou biais d’encourouna leis estatuo marialo va de coutrìo emé de manifestacien dei grosso. En 1886, Leoun XIII autourisè aquéu de Nouesto-Damo-de-la-Gàrdi. La courouno e la de l'Enfant Jèsus fuguèron facho mai la situacien poulitico empachè d’ourganisa uno ceremounié publico. Quaranto-cinq an après, Mgr Dubourg chausiguè pèr va fa, lou 21 de jun 1931, jour dóu 1500e anniversàri dóu councile eucumeni d’Efèse que li fuguè prouclama Marìo "Maire de Diéu". Mai coumo lei proucessien èron toujour enebido pèr lou municìpi, l’estatuo encourounado à la catedralo, la fauguè carreja en batèu dins la rado avans que regagnèsse la baselico dins uno "mar umano". Aquéu courounamen fuguè bessai lou mai espetaclous que fuguèsse esta celebra en Franço. Lei Marsihés n’en gardon enca vuei la souvenènço.

SEGUÈNCI 1

EN ROUMAVÀGI

SEGUÈNCI 2

LA GÀRDI, UNO VIGÌO

SEGUÈNCI 3

LA GÀRDI : UN SANTUÀRI DESPUEI VUE SIÈCLE

SEGUÈNCI 4

UNO GÀRDI MILITÀRI, QUATRE SIÈCLE DE TÈMS

SEGUÈNCI 5

À LA GÀRDI DE MARÌO

SEGUÈNCI 6

À LA GLÒRI DE MARÌO, LOU SANTUÀRI DÓU SIÈCLE XIX

SEGUÈNCI 7

DINS LEI PIADO DE MARÌO, UN POPLE EN PREGUIERO

Please reload